Quan l'Hipòlit va néixer, retirava al seu avui. Així li ho va dir a Narcís la seva sogra en un to definitiu: És el teu pare cagat. Car la sogra tenia una expressió per a cada idea forta i no matisava. En aquella circumstància tan poètica hom hauria esperat algun diminutiu joliu, o almenys una atenuació de lèxic. La força qualificativa del mot s'hauria pogut justificar posat que s'hagués manifestat alguna divergència d'opinió, com a baluard per a protegir la Núria. Car el primer deure de les mares és de fer fills que s'assemblin a la família del pare suposat. Però Narcís era un d'aquells homes que no dubten mai de res, i encara que la vinguda de l'Hipòlit es podia considerar, mirant un poc prim, com a medicalment prematura, el pare no es parava en detalls.