Un relat esfereïdor sobre la Rússia actual. Si Svetlana Aleksiévitx va capturar l'ànima de l'«homo sovieticus», Kostiutxenko captura la de «l'homo postsovieticus».

Per conèixer un país, cal conèixer la seva gent. Per saber la naturalesa dÆun estat, cal un periodisme compromès amb la veritat. Aquest compromís ha portat a Ielena Kostiutxenko al llarg camí de lÆexili, i ha estat a punt de costar-li la vida.

El meu país estimat és un llibre important i necessari. Kostiutxenko hi trena relats autobiogràfics amb cròniques periodístiques estremidores publicades al llarg de quinze anys al Nóvaia Gazeta, el darrer diari lliure de Rússia, abans que no fos clausurat pel govern de Vladímir Putin. Cròniques sobre les experiències de les persones que el sistema abandona, silencia i reprimeix de manera sistemàtica i brutal. Els adolescents i la comunitat LGBTIQ+, els pobles que es queden sense tren i la prostitució de carretera, la corrupció policial i el terrorisme dÆestat, els pobles indígenes maltractats i els crims mediambientals, els orfenats, la salut mental i lÆautoritarisme. Vet aquí alguns dels temes que aborda lÆautora a les cròniques polifòniques dÆuna realitat esgarrifosa.

Hereva dÆAnna Politkóvskaia i Svetlana Aleksiévitx, Ielena Kostiutxenko és un fil de llum en lÆesdevenir dÆun poble abocat a viure sota el jou dÆun totalitarisme sense final, en un estat que, en primera instància, està en guerra contra la seva gent.

«TÆagradaria saber dÆon ha sortit Putin? Com són els russos avui dia? I per què? Doncs llegeix aquest llibre».

Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de Literatura

&nbsp,

«El talent de Kostiutxenko troba el seu camí en la foscor més absoluta».

&nbsp,Dmitri Muràtov, editor en cap de Nóvaia Gazeta i Premi Nobel de la Pau.