Aquesta obra està plena de referències personals, fragments de vida, instants, records fugaços, sobreentesos, complicitats: un teixit que esdevé el testimoni críptic d'un itinerari vital. Com diu Nicole Brossard -la poeta que tant ha influït en la poesia quebequesa actual- en la citació que encapçala el llibre i que sembla resumir-lo, és «el súmmum de vida / l'espai que arriba sense els seus verbs». A propòsit d'aquesta obra, Martine Audet ha escrit: «Per a mi, que provinc del costat del silenci, del mutisme, de la incertesa amb relació al meu dret d'existir, entenc que la paraula, per arribar a ser, s'ha fet poema. Estic unida al poema i el que soc s'uneix al poema. Per què? Per copsar? Per retenir? Per tensar? Per donar forma?» Edició bilingüe francès-català.