Què van deixar enrere els emigrants grecs que van anar-se’n a l’Europa occidental després de la guerra civil i què van trobar-s’hi? Quines eren les seves pors i aspiracions? Hatzís descriu, a través de la vida de Kostas, la Grècia de postguerra sense horitzons ni oportunitats i les esperances que molts esperaven trobar en emigrar-ne. La profunda malenconia que impregna l’obra de Hatzís també és present aquí. Ja sigui a Grècia o a Alemanya, el destí dels que van néixer sense el toc daurat de la fortuna és incert. Nets, polits i amb la panxa plena però lluny de casa seva, sempre seran forasters a la nova terra. Alguns retornen anys després però ja no hi reconeixen res: la gent i els llocs que escalfaven els seus cors durant els incomptables anys de solitud se n’han anat per no tornar mai més. Tot el que els queda són uns quants records d’una vida mediocre i insípida. Els herois d’'El llibre doble' són gent que sempre estaran enmig del no-res. Els emigrants grecs a Alemanya.

—Germana meva Anastàsia, vas poder suportar tant sofriment?—Tota la grecitat és nostàlgia i sofriment, Kostas. T’ho va dir a tu també.—I encara pots plorar? Encara no s’ha acabat el plor a dins teu?—Puc fins i tot tornar a néixer i tornar a poder.

Però la història de Kostas no és sinó la història de Grècia. Una història que Hatzís sap captar i narrar d’una manera única. Al mateix temps, aconsegueix posar en diàleg aquests dos nivells narratius amb una naturalitat implacable, i El llibre doble esdevé, en definitiva, una meditació sobre el nostre lloc al món. El document commovedor i humà de les contradiccions d’una època.Amb un estil únic, Hatzís té un do per fer que l’escriptura sigui paraula viva. Escriu en una llengua senzilla, directa, excel·leix en el dibuix de les situacions quotidianes, per la precisió i la sensibilitat dels seus detalls. Gràcies a aquest estil propi i una qualitat literària innegable va rebre el reconeixement tant del públic com de la crítica, que li van atorgar un lloc d’honor a les lletres gregues.