A principis del segle XIX, la fam es veia com una inevitable catàstrofe natural o com a conseqüència de la ganduleria i falta de moralitat de les seues víctimes. Cap a mitjan segle XX es va configurar una nova comprensió del fenomen de la fam. Al llarg de l'Imperi britànic es va establir que els famolencs eren víctimes innocents de forces polítiques i econòmiques que escapaven al seu control, per la qual cosa des de llavors la fam es va veure com un problema social global. James Vernon capta aquest procés de canvi tal com va tenir lloc en l'Imperi britànic durant els dos últims segles. Un treball d'excitant originalitat que utilitza la fam per canviar les nostres idees essencials sobre la història de l'Estat del Benestar i sobre la democràcia i la ciutadania al segle XX britànic. És un llibre de gran rellevància.