Els personatges de la novel·la o seuen a taula per celebrar,per donar la benvinguda o per dir-se adeu, per seduir o perconvèncer, per mostrar poder, per gaudir, per estimar i, avegades, per també patir. Ho fan per subsistir, és clar, peròtambé per sentir-se ells mateixos o part d’una tribu. I conterere conte, allò que cuinen o mengen, i la manera com hofan, es posa al servei d’una història marcada per una pulsióhumana: l’aferrament, el tedi, l’inconscient que aflora, laimpostura, l’amor primigeni i l’amor etern, l’oblit, la mare, elsignificat de l’art, la família, la fidelitat, l’atzar, la dona cuidadora,el mestre i l’alumna, la identitat personal... Però mai nofalla: sempre acaba apareixent una queixalada o una receptarecuperada o un ganivet de tallar ceba o uns fogons plensde cassoles o una taula ben parada.Jaume Aubanell. Nascut a Malgrat de Mar (Maresme),fill de pagesos i pare d’un fill i de dues filles, s’ha establerta Barcelona on fa, entre d’altres coses, de consultorde màrqueting. Llicenciat en Econòmiques perla UB i en Humanitats per la UOC. Ha fet estudis al’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès i el Màsterde Creació Literària de l’UPF. També s’ha format com a cuiner al’escola d’Hostaleria Hofmann. És el responsable dels tallers, viatgesgastronòmics i cursos monogràfics gastro-culturals d’Arqueonet “Cuinemi mengem la història”. La passió per la cuina la vehicula també através de l’escriptura. Ha publicat La coquessa (2019), guanyadora elXXX Premi Literari de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2018. Ambel relat EI pebrot escalivat ha guanyat el Premi Núvol de contes 2021.Premi Recvll de Narració “Joaquim Ruyra”, 2022