En diu Marcel Riera i Bou, al pròleg: "En Jaume Cases, des dels turons del Maresme, confegeix aquesta elegia anònima i, per tant, col·lectiva, amb precisió i sense rabejar-s'hi. La cruesa d'una ensulsiada que per als qui hi van sucumbir era, potser, inevitable, vista al cap del temps amb un deix de pietat. Al fons uns anys vuitanta d?altra banda memorables i, pel camí, un degoteig de baixes, barreja d'eufòria i d'inconsciència, que van deixar una osca mal girbada en una generació sencera." "D'aquell llarg gemec en un forat negre que ara costa de veure, aquest llibre n'és un eco. Com una nit de malsons inacabables que encara navega per les venes. I ens arriba amb una veu estrafeta i que fa mal, perquè és fidel, descarnada, tendra i honesta i, pel camí de l'èter, s'ha convertit en bona poesia."Jaume Cases i Mas, 54 anys, nascut a Premià de Dalt. Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Després de quinze anys d'exercir de periodista i gestor de mitjans de comunicació, el 1998 s'incorpora a l'administració pública en càrrecs de gestió. S'inicia a la poesia a la dècada de 1980, com a membre del grup la Font del Cargol, amb joves escriptors de Premià de Mar i de Dalt, amb el mestratge de Valerià Pujol. A la dècada dels vuitanta, va guanyar els premis de poesia la Puntaire d'Arenys de Mar, el Vicenç Estarlich de Canet de Mar i la Mostra Literària del Maresme. Després d'una aturada de vint anys, ha guanyat el Premi de Narrativa Vila de Dosrius 2015, el Premi Homilies d?Organyà 2015, el Premi de Poesia Vila de Falset 2017 i, recentment, el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol, de Roda de Ter, 2017.