«Em dic Míriam i tinc tretze anys. Vaig créixer a Jabal Saydé, el barri d'Alep on vaig néixer. Un barri que ja no existeix. Tinc por d'oblidar aquelles imatges, aquella ciutat que va desaparèixer, aquell món que va sucumbir al caos.» «Un dia, quan era molt petita, el pare em va dir: "Alep és l'estrella de la terra". I era veritat. Alep era un paradís, era el nostre paradís.» «Hi ha qui conserva fotografies o pel·lícules, d'altres guarden joguines, peluixos o vestits. Objectes que els recorden el passat. A mi, de la meva infantesa, només em queda això. Una petita capsa abonyegada.» Amb només set anys Míriam comença a escriure un diari: des dels seus ulls de nena anirà descrivint la seva vida a Alep, ciutat Patrimoni de la Humanitat, i com el front de la guerra de Síria es va acostant fins que tota la seva família haurà de marxar per l'amenaça imminent d'Estat Islàmic.