¿Quantes raons té el primogènit del comte Flor per odiar el seu germà bastard? ¿No n?hi ha prou que Florià sigui plantós, agradable i un magnífic escriptor, i Severià, en canvi, sigui lleig, intractable i incapaç de crear una obra d?art? ¿Pot l?odi fer que un home mati el seu germà? Si el seu pare prefereix el bastard fins i tot per heretar el títol de comte; si ell aconsegueix robar-li les dones més boniques i tractar-les com esclaves; si triomfa a la França de la Revolució Francesa i entra a formar part de la Cambra dels Lords a Gran Bretanya; si l?afavoreix Azhar, la més sensual de les criatures, i també Amédée, l?amic més fidel; si és menys intel·ligent que ell, menys capaç d?enriquir-se, però més estimat i més idolatrat, fins i tot per la seva pròpia esposa, Jeanne-Thérèse... ¿No són això prou raons per matar el seu germà? Cal no oblidar que tot allò que té Florià és seu per raó del seu naixement... Tot, fins i tot la vida.Pau Faner i Coll (Ciutadella de Menorca, 1949) es va estrenar com a pintor amb una exposició a Barcelona l'any 1970 i després ha exposat a Madrid, París i Nova York principalment; però l'any 1972 es va donar a conèixer com a escriptor a través del concurs de narrativa Les Illes d'Or, de l'editorial Moll. De seguida va començar una carrera literària brillant que ha produït una extensa obra en prosa en gèneres diversos i ha aconseguit arribar a tots els públics, i àdhuc als programes d'ensenyament secundari. Un altre reconeixement assolit han estat nombrosos premis literaris de gran prestigi com el Sant Jordi, el Josep Pla, el Ramon Llull, el Sant Joan o els de crítica literària. La collita de premis es completa en castellà, llengua amb la qual va aconseguir el premi Nadal. Es doctorà en Filologia Romànica i ha exercit de professor d'anglès a secundària. El seu estil destaca per una adaptació nostrada del realisme màgic, un context entre mític i costumista, a més d'una sèrie de grans novel·les d'aventures, un llenguatge captivador i una tècnica narrativa de ritme viu.