Era el dia d'Anar i Venir. Tothom anava o venia d'algun lloc. Durant milers d'anys els éssers humans havien sigut nòmades. Havien seguit els ritmes de la terra, el pas del sol i la dansa del temps. Havien après a interpretar les herbes i a olorar l'arribada de la pluja. Havien viatjat per tots els racons del món, navegat pels rius i dormit als turons. Ara, però, tenien cases, i durant la major part de l'any amb prou feines es movien. Ja no miraven gaire el cel i, per molts, el mar i les estrelles eren molt, molt lluny. Es deia que s'havien assentat i que mai més no serien r o d a m o n s. Però, en el fons dels seus cors, molt endins, sabien que el canvi és sempre present, i que el que sembla quiet només ho és per un instant...