El circuit de Papez és un poemari d'un realisme intimista, que defuig l'hermetisme i l'hermenèutica, que cerca la llum i la claredat, que manté el batec líric de cada peça amb el to i ho fa amb escassetat de recursos poètics. L'obra sustenta tots els seus fonaments sobre la capacitat de suggeriment dels mots emprats.