Entre 1895 i 1930 el cinema va ser mut. A finals del segle XIX, després de les primeres projeccions, artistes com Méliès van imaginar noves possibilitats per a aquell invent. A continuació, les pel·lícules de Sjöström o Griffith van donar-li cos artístic. I als anys 20, les obres de Fritz Lang, Eisenstein o Murnau van dur el cinema a nivells de perfecció insospitats. Aquest llibre repassa la progressió de l'època muda: des d'uns inicis on el cinema era un entreteniment fins a la irrupció de les primeres grans obres mestres.