Autobiografia d'un poeta i professor universitari amb una brillant carrera acadèmica als Estats Units. Pertany a la Generació dels 50, amb Goytisolo i Gil de Biedma.

«El cercle daurat» és una metàfora de la vida viscuda i recordada on Jaume Ferran ens fa arribar les seves últimes reflexions sobre la seva infància i joventut a Cervera, els anys d’estudi a Barcelona i a Madrid, i el seu llarg periple acadèmic com a professor universitari als Estats Units. Jaume Ferran també ens parla de les grans personalitats literàries que va conèixer al llarg de la vida i dels seus companys, poetes i literats, de la Generació dels 50. El seu repàs autobiogràfic comprèn també la seva esposa, l’amor de la seva vida, i els seus fills i néts, que li van omplir la vellesa de la felicitat que les pèrdues familiars i la manca de salut li volien prendre. L’obra és el text d’un poeta, professor i acadèmic, escrit des del més profund del cor.

Jaume Ferran (Cervera, 1928 – Smyrna, 2016) escriptor, poeta i professor de literatura, va formar-se a Barcelona, a Madrid i va treballar molts anys a les universitats de Colgate i Syracuse, a l’Estat de Nova York. Com a autor pertany a la Generació dels 50, com Goytisolo, Gil de Biedma, Costafreda i altres escriptors nascuts a Catalunya que van utilitzar la llengua espanyola com a vehicle d’expressió artística. Jaume Ferran és fill predilecte de Cervera i en aquests últims anys ha publicat dos volums memorialístics, «Memòries de Ponent» i «Diari de tardor», i un de poemes en espanyol, «Libro de horas».