De l'experiència dels exiliats generalment ens n'arriben els aspectes més carregats d'èpica o de tragèdia. Darrere d'aquests aspectes hi ha un dia a dia que passa desapercebut o mereix menys atenció. El diari escrit per Joaquim Aleixandri, del qual se n'han localitzat els fragments escrits entre 1955 i 1963, és el relat de la rutina d'un exiliat que, superades les peripècies inicials de l'èxode, s'ha convertit en un simple immigrant. És la consignació de les penalitats, les misèries, els esforços i les poques alegries d'una monotonia d'expatriat sense esperança. Un relat escrit en un temps concret però que en el fons resulta atemporal, ja que podria ser subscrit pels milers de refugiats que circulen pel món convuls d'avui. Un testimoni passat, el d'Aleixandri, que interpel·la una realitat actual.