En el transcurs del primer terç del segle IX, una gran revolta contra la dominació dels francs omple de sang i devastació les comarques d'Osona, el Lluçanès i el Bages, i les converteix en terres abandonades i ermes. Al cap de mig segle, de les molt poblades muntanyes pirinenques baixen onades de repobladors que, seguint els camins cap a migdia, donen nova vida a les terres deshabitades. Són, majoritàriament, gent pagesa a qui la misèria i la fam empeny desesperadament en busca de noves terres per a cultivar. Amb el seu esforç, amb el seu patiment, nombroses gestes èpiques, condemnades a gairebé sempre a l'oblit.