Fa cinc-cents anys, els Reis Catòlics van celebrar a Castelldalmau el ball més lluït del seu regnat, o potser va ser la festa més ridícula, és difícil de dir. En qualsevol cas, el marqués de Dalmau no podia deixar de commemorar-lo ni de muntar-hi el negoci més gran de la seua vida. O potse el més ruïnós, és difícil de dir. Berenguer, el nebot del marqués, desconfiava de les festes, dels negocis de l'oncle i dels fantasmes del castell, ja no cal dir-ho. Una sàtira sobre les cròniques del cor i la nostàlgia inútil d'un temps, feliçment remot. Divertidíssima!