Al darrer congrés espanyol d’esperanto a Terol, es va presentar el llibre ’Tagoj kaj ruinoj’ (Dies i ruïnes). Es tracta dels diaris de Jaume Grau Casas als camps de concentració francesos, després de la guerra civil espanyola.

Traduïts i comentats per Miguel Fernández, els responsable d’aquesta bonica, monumental i professional edició són els nostres amics de l’Associació Esquerra i Esperanto, amb la col·laboració de diversos membres de l’Associació Catalana d’Esperanto.

Més de 500 pàgines - amb abundants fotografies i dibuixos i amb moltes notes al peu biogràfiques i altres anexos - on l’autor d’una manera molt emotiva explica les seves vivències qüotidianes. El llibre no és només una traducció de la valuosa edició francesa de l’investigadora Marie-Helène Menendez, sinó que inclou diverses novetats, com per exemple un prolèg del seu amic Eduard Vivancos - esperantista nascut a Barcelona i encara viu, que participa en algunes de les aventures que explica el llibre - o d’un complet índex onomàstic, on es poden trobar centenerars de les persones (conegudes i menys conegudes) que menciona l’autor.

Jaume Grau Casas és conegut, entre altres coses, per haver editat la modèlica Antologia Catalana el 1925. Va ser un motor del moviment esperantista, tant a nivell català com internacionalment. Així, va ser, per exemple, vicepresident de la Acadèmica de l’Esperanto i també redactor en cap de la nostra revista, Kataluna Esperantisto. El seu delicat estat de salut només el va permetre sobreviure a les penalitats dels camps de concentració gràcies a l’ajut d’altres esperantistes, que regularment li enviaven paquets i es preocupaven per ell. Com diu Menendez a la seva introducció, sense aquest ajut, l’intel·lectual català hagués mort abans de sortir en llibertat. Lamentablement, va morir pocs anys després de la segona guerra mundial.

Al proper congrés català d’esperanto a Àger (12-15 Octubre), l’Associació Catalana d’Esperanto l’homenatjarà la figura de Jaume Grau Casas i tindrem l’oportunitat de conversar tant amb el traductor (l’escriptor i poeta Miguel Fernández), com amb l’editor i maquetador d’aquesta obra (en Pedro Sanz), responsables d’una edició de luxe dels diaris de Jaume Grau, en un format editorial que fa justícia al valor literari, històric i humà dels texts de l’esperantista català.