Efluvis domèstics és el segon poemari dÆAdriana Bàrcia José. Són descàrregues luminescents en el gas o lÆaire dÆuna casa que és seu de la família. Són emanacions íntimes, brillants, sorolloses i altament apreciables de qui habita aquesta casa i esclata de dins cap a enfora. Són brins dÆesma que ens salven de la voràgine de lÆexistència i la triple jornada que ens ofega. Són esperons per reafirmar el jo, la veu amagada que reneix amb força. Són, també, la resposta a les veus de Mary Wollstonecraft Shelley, Emily Dickinson, Rosa M. Arquimbau, Anne Sexton, Sylvia Plath, Albertine Sarrazin o Erica Jong, entre altres artistes, dones i mares.