Primer poemari en català que utilitza l'indrís, una condensació estròfica del sonet. El llibre pretén captar i definir la diversitat de tonalitats que el paisatge experiment al llarg del dia. Poesia i macrofotografia s'uneixen amb el propòsit de magnificar la natura i, com diu l'autora, "fer-la immusteïble, talment com l'amor i el sacrifici de cada generació l'han mantinguda viva".