L'objecte d'aquest estudi ha estat revisar i analitzar l'educació i l'ensenyament impartit per part de les religioses vedrunes de Tarragona, des del 1917 al 1964. Amb aquest llibre es pretén recuperar la memòria històrica d'uns anys de dictadura que donaven poc espai a la manera d'ensenyar a les escoles. Tot i això, el mètode Montessori, o els de Pau Delclós, Joan Llongueras Badia i Jacques Dalcroze van estar presents en aquell ensenyament. Però també vol contribuir a treure a la llum un edifici esplèndid que va ser enderrocat per total manca d'estimació a un llegat dels arquitectes modernistes de casa nostra: Bernardo Pejoàn Sanmartí, Pere Caselles Tarrats, Josep M. Pujol de Barberà i Josep M. Jujol i Gibert. És un llibre de records de moltes i molts alumnes que han passat per aquelles aules del carrer d'August, amb voluntat de palesar un model avançat i potent d'ensenyament, en el qual prevalia la preparació de la dona per sortir al mercat laboral, evidentment, immers en la ideologia pròpia d'aquella societat dominada pel dictador, però en una escola en la que s'anteposava el rendiment acadèmic a les ràncies normes del comportament social del moment.