AQUEST LLIBRE DE POEMES, concebut com un dietari, va ser una vàlvula d'escapament de la tristor i la monotonia dels dies del primer confifinament, la primavera de l'any 2020, aquell any que ens va tancar el gran món de qual fruíem i ens el van recloure, primer a casa, després al barri, temps més tard a la ciutat, i en acabat a l'Àrea Sanitària, la comarca, la província, etc. El llibre descriu totes aquestes coses, tota la vivència de tants dies confifinada i de com el món continuava vivint sense nosaltres; parla de dies millors i dies pitjors, de sentiments alegres i de sentiments tristos, de temps d'esperances i de temps de foscor, però sobretot amb ell es veu la lluita que fèiem tots per continuar vius.Potser us preguntareu el perquè no hi ha poemes dels primers dies del confifinament, la raó és que el meu esperit estava astorat. Jo, la gran viatgera, tancada a casa!!! Em va costar, cosa lògica, uns quants dies reaccionar i posar-me en marxa; sobretot si tenim en compte que tot aquest confifinament el vaig passar sola. En el llibre es traspua la solitud, però també es veu que escriure, la natura, la fotografifia em van ajudar, també la família i els amics, encara que des de lluny, em van fer companyia. Tot això és el que recull aquest llibre que espero que us agradi.