Aran recorda les millors vacances de la seua vida, l'estiu que va conéixer Quim, Gertrudis i Enriquet, els seus amics de l'Illa. L'estiu que va eixir a navegar molts dies, va contemplar les estreles del cel i va bussejar per veure els peixos de colors al fons de la mar. L'estiu que va descobrir una sensació difícil d'explicar i que és com si les onades del mar t'entraren a la panxaAquella cosa a la panxa es va fer més forta, tant, que em va pujar fins a la gola i vaig començar a plorar. La mare i el pare em preguntaven per què plorava i em deien que no tenia sentit plorar. I jo no sabia què contestar.