«Déu sempre és jove, sempre és nou».

Com a testimoni d'un Déu que no és només Pare i Mare (com ja havia revelat Joan Pau I) sinó Fill, i per tant Germà, el missatge d'alliberament del papa Francesc travessa el present i dibuixa el futur, per a una renovació veritable de la societat. Amb les seves paraules memorables, el pontífex reivindica una centralitat per a les joves generacions, les assenyala com a protagonistes de la  història comuna i les sostreu dels marges en què han estat relegades massa temps: els grans marginats de la nostra època inquieta són en realitat «de la mateixa pasta» que Déu, les seves millors característiques són les d'Ell, i només construint un pont entre vells i joves es podrà donar vida a la revolució de la tendresa que tots necessitem profundament.

En el diàleg valent, íntim i directe amb Thomas Leoncini, Francesc s'adreça no només als joves de tot el món, dins i fora de l'Església, sinó també als adults, que tenen un paper educatiu i de guia a la família, a les parròquies i a les diòcesis, a l'escola, en el món del treball, en el de l'associacionisme i a les institucions més diverses.

Les seves reflexions tracten amb força, saviesa i passió els grans temes d'avui -des dels més íntims fins als vinculats principalment a l'esfera social i pública-, amb una barreja de records personals, anotacions teològiques i consideracions puntuals i profètiques, sense sostreure's a cap repte de la contemporaneïtat.

Aquestes pàgines tenen el perfum del futur i de l'esperança i, en paraules del pontífex mateix, el sínode sobre els joves del 2018 representa el marc ideal per acollir-les i valorar-les en profunditat.

«I el qui seu al tron va afirmar:

Jo faig que tot sigui nou?.

Déu és, doncs, qui sempre renova, perquè Ell és sempre nou:

Déu és jove!

Vells somiadors i joves profetes

són el camí de la salvació de la nostra societat desarrelada

i la clau per a la revolució de la tendresa

a la qual tots estem cridats».