osep Pla va escriure: «Moles [?] es dedicava als pesos atòmics amb una gran seriositat», sens dubte, la millor descripció d'Enric Moles i Ormella, el químic català de més prestigi i renom internacional de la primera meitat del segle XX ?i alhora un gran desconegut?, protagonista d'aquest «Clàssics de la Química». En complir-se enguany el cent trentè aniversari del seu naixement i el seixantè de la seva mort, volem pal·liar aquest oblit presentant la traducció comentada d'un dels seus articles més representatius, acompanyada d'unes notes sobre la seva biografia. Moles és un exemple representatiu del trencament dramàtic ?en aquest cas en l'àmbit universitari i científic? que provocà la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. A la dècada dels trenta havia assolit els màxims reconeixements científics i professionals: viatges a Amèrica Llatina, invitacions a conferències internacionals, organització del IX Congrés Internacional de Química a Madrid, vicepresident de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), autoritat indiscutible en la determinació de pesos atòmics. Però, del 1939 ençà, arribaren l'expulsió de la càtedra, l'exili a París i, després d'un retorn imprudent, el consell de guerra i la condemna a trenta anys de presó. Alliberat en complir els seixanta anys, sobrevisqué marginat, sense cap restitució, fins a la seva mort. La recuperació de la memòria històrica d'aquest país exigeix encara avui estudiar, divulgar i reivindicar la vida i l'obra de personatges com Enric Moles