El 1995, dos fets van transformar el paisatge físic i social del Japó: al gener, el terratrèmol de Kobe, que va destrossar milers de vides, i al març, l’atac amb gas enverinat al metro de Tòquio en hora punta. Arran d’aquestes dues tragèdies, Haruki Murakami va abandonar la seva vida a l’estranger i va tornar a casa perquè no podia desentendre’s del patiment del seu país. El terratrèmol va motivar aquest recull de relats que teniu a les mans: sis històries que narren les vides trasbalsades d’uns personatges que s’enfronten amb esdeveniments tan surreals com creïbles i que lluiten per tirar endavant en una situació extrema. El terratrèmol mateix és el personatge més esfereïdor del llibre; apareix i desapareix de manera imperceptible però colpeix les vides d’aquests personatges desemparats. El mal terrible, visible a tot arreu, és en realitat menys extrem que el crit inconsolable d’una nació ferida per sempre, una experiència en la qual Murakami descobreix moltes veritats sobre la compassió, el coratge i la natura del sofriment humà.