Després de tot és això: un diàleg permanent, una meditació profunda sobre la condició humana, en aquest cas centrada en la biografia del poeta, plaçada a la vellesa que el poeta no amaga i que, diverses vegades, afirma amb el nom que li correspon. És una poesia que, progressivament, pren un caire reflexiu sobre el pas del temps, el pes de la memòria, els efectes de la solitud i el cansament, ladaptació al trànsit del present o la vida viscuda.