Quan l'escriptor s'asseu davant un full de paper, té diverses posssibilitats: a) Contempla el paisatge que l'envolta i espera que caigui una poma, que un ocell emprengui el vol o que aterri un helicòpter; només si les muses compareixen i l'inspiren escriurà alguna cosa. b) Prescindeix de les muses i s'afanya a transciure el pensament; la primera impressió és bona; sap que les idees, lleugeres, fugen, però que les paraules escrites perduren. c) Desconfia de les idees 'joves' i les nodreix amb el treball; escriu un esborrany rere l'altre; intueix que el secret de l'escriptura és la constància. ¿Quina d'aquestes tres maneres d'escriure és la normal, i quina és la millor? ¿Com aprenenm a escriure? Daniel Cassany, deixant de banda misticismes i prejudicis, amb dades objectives i teories científiques, presenta aquí un assaig utilíssim sobre l'expressió escrita i sobre el seu aprenentatge.