Aquest Dèmens respon a la impossibilitat, fent-la possible, d'alçar la veu poètica després del monument verbal i de pensament que va ser L'esfera insomne (Premi Lletra d’Or 2016). Aquí, també, tot es desborda i s'excedeix en una aparença de caos on Sampere ordena i limita la seva visió més del viure que del món, no només des de la seva lucidesa al·lucinada sinó des d'una genialitat a la qual ja no li encaixa cap mordassa expressiva ni semàntica.

"Ens veiemperquè som els altres que ens miren.Invertit l’espill,sempre anem rereun cansament de colors.Al davant, però, no hi tenim la vidasinó el passadís i la saladels experiments repetits. Assajos, tubs, i tot en vidrecomprovat. Ulls que mirenperquè observen els fenòmensalgú anota el resultat, no nosaltres.En comptes de realitats,xifres isignes d’admiració si molt convé. L’endemà, però, records,instruments, comandes, substitucions."