Els poemes de Del tot inacabat, primer recull poètic en català de Sònia Hernández, proposen al lector una reflexió, a voltes irònicament desencisada, per desfer les falses il·lusions o creences que han motivat una determinada visió del món. Despullen amb gosadia l'amor o la infantesa, mites per excel·lència de la literatura, i progressivament els refan dotant-los de nous significats a partir dels quals es va construint una biografia pròpia i nova. En aquest joc de miralls literari, el poema és el mitjà del qual se serveix l'autora per a indagar i comprendre el llenguatge com a creador d'imatges que donen forma a la realitat. El Masnou és un dels escenaris habituals en què la natura es manifesta als sentits, amb totes les contradiccions i els fenòmens que cal desentrellar. Un paisatge que vol ser reflex de tot un món: un conjunt de paraules per entendre tots els significats.

Sònia Hernández (Terrassa, 1976) és autora de tres poemaris: La casa del mar (2006), Los nombres del tiempo (2010) i La quietud de metal (2018); dos llibres de relats: Los enfermos erróneos (2008) i La propagación del silencio (2013), i les novel·les La mujer de Rapallo (2010), Los Pissimboni (2015) i El hombre que se creía Vicente Rojo (2017). El 2010 la revista Granta la va incloure en la selecció dels millors narradors joves en espanyol. Col·labora habitualment en mitjans com Cultura/s, suplement cultural de La Vanguardia, i ha escrit per a altres revistes d'investigació literària com El Correo de Euclides, Laberintos o la mexicana Crítica. Forma part del Grup d'Estudis de l'Exili Literari (Gexel) de la Universitat Autònoma de Barcelona.