El motor principal d’aquest recull de narracions, és la convicció de l’autora que moltes coses han canviat en les relacions personals. La fredor de les pantalles esmorteeix els nostres ulls, que es conformen amb caminar cap a la ceguesa. La nostra percepció visual se centra cada cop més en paisatges limitats i irreals, com les relacions que s'hi descriuen, superficials i efímeres. En aquest sentit, De cua d’ull són relacions que ens mostren la seva degradació, a vegades fins la mort, quan menystenim allò que ens diu la mirada de l'altre. Però això no és tot, perquè quan les paraules no aturen les suposicions, alimenten les frustracions o contradiuen allò que clamen els nostres ulls, ens espera l'infern de la incomunicació.