Endreçant un armari, Joan Campins, un xicot de quinze anys, s'adona de cop i volta que ja té una passat, és a dir, que en la seva curta vidaja ha acumulat tota una sèrie de records que l'acompanyaràn per sempre. Un programa de música el trasllada a un recital al Palau de la Música Catalana, un joc de màgia oblidat li recorda un dinar molt divertit, un retall de diariel porta a pensar en un amic que ja no hi és, un guant de llana...; és a dir, mitjançant petits objectes el protagonista reflexiona sobre situacions viscudes i les analitza des de la perspectiva de la seva edat actual. És un passeig pels camins de la memòria.