Recrear moments de la infantesa és rescatar-los del magma indefinit de l’oblit. Convoquem els records o els records ens convoquen? Ens narrem -ens diem- per sentir que som. I ens volem reconèixer en un mirall deforme que es projecta, com la cua d’una sargantana que ha fugit, amb l’aparença de realitat. Potser som la ficció que hem creat per sentir-nos perdurar en un continu que flueix indiferent a la nostra existència. Potser només som paraules. Paraules d’un poema

Isabel M. Ortega Rion (Tarragona, 1955). Llicenciada en Psicologia i en Filosofia per la UB, ha exercit de professora de Llengua catalana en l’Educació Secundària. En poesia, ha publicat Enfilall (XII Premi Comas i Maduell de Poesia, 2001), Cossetània Ed. 2002; Runa plena, Arola Editors, 2004; Nòmada, Cossetània Ed. 2009 i Medusa, Cossetània Ed. 2013. També ha participat en diversos volums col·lectius de poesia.