LÆombra fugida és una expressió de carència, quan el temps, dins el llenguatge, ens duu al consum àvid de lÆinstant per mitjà de la salvació de la imatge (lÆombra, podríem dir, és una eina per explicar la llum). Un procés introspectiu que modula paraules fa néixer els poemes per mostrar lÆefecte que té la contínua confrontació record-desig en el pensament i aquell bategar que ens aviva, moguts pels àmbits sensorials, les emocions.