Aquest recull de contes és una obra clau dins la narrativa de Pere Calders perquè representà la descoberta, per al públic de la postguerra, d'un narrador extraordinari. L'humor i la fantasia propis de l'autor havien guanyat amb els anys en intensitat, profunditat i ambigüitat, una ambigüitat que embolcalla sempre la literatura fantàstica, que va de Poe a Kafka, pssant per Pirandello o Bontempelli. El que en definitiva caracteritza els contes de Calders és una barreja d'imaginació desbordada i de poesia que fa que esdevingui unes magistrals mostres d'enginy, torbadores i divertides alhora.