El segle XIX fou, potser, el més important pel que fa a la relació entre el criminal i el poble. Malgrat que no hi havia els mètodes divulgadors actuals, els detalls del crim, la personalitat de l'autor -o autors- i les circumstàncies del procés i compliment posterior de la sentència eren ràpidament coneguts per la gent. Equivalia, per a ells, al nostre futbol actual, ja que veien desfilar els culpables pels carrers o pel camí ral, i era possible -si hi quedava espai- contemplar la seva mort, sigui a la forca, al garrot, a la guillotina, per decapitació o per afusellament. Crims a la Catalunya del segle XIX recull onze històries que transcorren per diversos indrets de les terres catalanes, entre el 1838 i el 1892, que foren narrats amb tota mena de detalls per la premsa de l'època.