La tercera novel·la publicada de Domènec Jofresa ens fa reviure un episodi tràgic, basat en fets reals: la desesperació d?una mestra republicana que veu, impotent, com els franquistes, en la immediata postguerra, li arrabassen la vida del seu marit sense que un amic de tota la vida, responsable falangista, faci res per evitar-ho. Aquesta història pren relleu de manera especial perquè, prèviament, l?autor ha sabut explicar-nos i fer-nos participar de l?amistat, forjada al llarg de la infància i la joventut, d?una colla de cinc, d?entre els quals els dos personatges citats, tots ells ?tres homes i dues dones? nascuts als primers anys del segle passat. Amb el pas del temps, les relacions personals quedaran marcades pels ambients familiars de cadascú però també, i sobretot, per un secret inconfessable i per l'esclat de la guerra. L'autor ha tingut l'encert d'introduir en la trama múltiples referències al món de l'espionatge i contraespionatge de l'epoca de la mà, per exemple, de Risso; l'M15 britànic; l'alemany Knappe Ratey o el doble espia Garbo/Arabel. Aquest fet dota l'obra d'un plus d'intriga.Domènec Jofresa i Vellsolà, Terrassa, 1931. Va cursar estudis d?Economia i de Tècnica Tèxtil i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. Posteriorment, estudià Ciències Polítiques a la Universidad Complutense de Madrid i feu altres estudis complementaris a l?IESE. És doctorand en Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona. Aquest bagatge acadèmic li ha permès exercir càrrecs de responsabilitat empresarial dirigint, com a director general, empreses importants del país. Més important que el seu currículum formatiu i professional, ho és el seu esperit de curiositat i el sentiment del deure social i polític que l?ha caracteritzat. El primer aspecte explica que també estudiés tècniques de comunicació, meteorologia, aeronàutica i idiomes. El segon va determinar que ostentés l?alcaldia de Terrassa durant els anys de la Transició Democràtica; que posteriorment assumís tasques d?assessor a la Generalitat i que, el 2010, es fes càrrec de la campanya «Terrassa decideix».