Joan Estruch (Barcelona, 1943) ha estat catedràtic de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, va fer estudis de postgrau a Lovaina. Va ser un dels fundadors del Centre d’Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), que va dirigir fins a la seva jubilació. Ha realitzat nombrosos estudis en el camp de la sociologia de la religió i ha traduït nombroses obres dins d’aquest mateix àmbit. És també membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves publicacions, destaquen La innovación religiosa (1972), Plegar de viure. Un estudi sobre els suïcidis (1981, amb Salvador Cardús); L’Opus Dei i les seves paradoxes (1993), La sociologia com a perspectiva (1997), Les noves formes de religiositat (2004), Les altres religions. Minories religioses a Catalunya (2004, en col·laboració) i Entendre les religions. Una perspectiva sociològica (2015).

Després d’una llarga trajectòria dedicada a la sociologia de la religió, Joan Estruch ens ofereix un llibre de memòries sobri i intens. Hi explica el seu arrelament al si d’una família protestant, el seu acostament al catolicisme i la seva aposta per l’ecumenisme, els seus estudis a la Universitat de Barcelona i a Lovaina, la seva iniciació a la docència i la recerca universitàries, la seva dedicació a la traducció… Estruch és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des dels temps que era a Sant Cugat del Vallès (1971) i fins a la seva jubilació (2013). Això li permet explicar la universitat per dins, amb les seves grandeses i també les seves misèries, entre les quals destaca la creixent burocratització de la institució universitària. El llibre permet també conèixer de primera mà les principals aportacions de Joan Estruch a la sociologia de la religió, la disciplina acadèmica de la qual és el gran referent a Catalunya. Estruch polemitza amb alguns hàbits de la sociologia tradicional (com ara les enquestes d’opinió) i explica la metodologia emprada en el seu acostament a alguns dels temes que li han interessat com a investigador: el suïcidi, l’Opus Dei, la diversitat religiosa de Catalunya o el monacat femení contemporani.