L'Oficina d'Estudis Jurídis (1918-1924) fou l'organisme creat per la Mancomunitat de Catalunya amb l'objectiu de compilar el Dret català i assessorar jurídicament el Consell. El seu director fou un jurista amb una notòria sensibilitat geogràfica: Francesc Maspons i Anglasell (1872 - 1966). La resta de membres eren: Martí Esteve i Guau, Ramon Coll i Rodés, Ferran Valls i Taberner, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Rafael Closas i Cendra i Tomàs Roig i Llop. Un dels camps d'actuació de l'Oficina fou l'elaboració i publicació d'un Costumari català, que recollís diferents aspectes del dret consuetudinari. D'aquest costumari només s'arribaren a publicar dos volums, el primer referit a Usos i costums de bon pagès sobre boscos i arbredes (1920) i el segon, que ara reeditem, sobre Costums sobre termenals, camins i aigües, en terres de pagès (1921). Els Costums sobre termenals, camins i aigües ens il·lustren sobre el que l'Oficina anomenava amb propietat "les tres servituds rústiques cabdals". Aquestes tres qüestions, com el pròleg de l'obra remarca, "són d'alt interès per a tothom que tingui terra de pagès o que, encara que no en tingui, hi hagi d'intervenir". Però més enllà de l'interès particular, vinculat a la gestió de la propietat rústica, els costums recollits són d'interès general, "perquè les qüestions a les quals fan referència atenyen fins i tot a aquell que es limiti a travessar-les fent via enllà". Límits, camins i conduccions o aprofitaments de l'aigua són també, ben sovint, elements patrimonials (béns) col·lectius, i sota aquest prisma el geògraf que planifica i intervé en el territori els ha de tenir ben presents.