«Les coses belles que escriuríem si tinguéssim talent estan en nosaltres, indistintes, com el record d’una melodia que ens fascina sense que puguem retrobar-ne el contorn», escriu Proust a Contra Sainte-Beuve. I en aquesta obra, així mateix, l’autor començava a recordar aquella melodia que havia de convertir-se, anys després, en el cèlebre A la recerca del temps perdut. Sota la forma d’una conversa amb la mare, Proust desplega nombrosos motius d’aquella cadència: moments en què un petit gest del present el transporta al passat (entre els quals hi ha l’escena que en prefigura aquella altra, tan famosa, de la magdalena); l’insomni, els somnis i els plaers solitaris; els sorolls del carrer que entren a l’habitació; l’atracció cap a una bella comtessa; la impressió que li causa un raig de sol al balcó; l’arribada a Venècia; pàgines memorables sobre Sainte-Beuve, Nerval, Baudelaire i Balzac; els Guermantes, la infantesa a Combray… Contra Sainte-Beuve. Records d’una matinada és un intent de narració assagística, que Proust va redactar entre el 1908 i el 1909, i que va quedar inèdit després de la mort de l’escriptor. L’edició, a cura d’Antoni Marí i Manel Pla, reconstrueix al més fidelment possible el projecte concebut originàriament per Proust –a partir de la lectura dels anomenats Cahiers i d’altes manuscrits (documents que es conserven en el Fons Proust de la Biblioteca Nacional de París), així com a partir de les edicions en francès i alemany– i que posem per primera vegada a disposició del lector en llengua catalana en una esplèndida traducció de Manel Pla