Damià Bardera, sense renunciar al segell literari que li és propi, ens ofereix amb aquests contes una propina llarga i generosa, més de noranta relats --la majoria dels quals, breus-- amb un denominador comú: l'experiència adulta i desangelada del món i de la infantesa. Un llibre entranyable i vital en què el blanc i el negre de la primera part contrasta amb l'esclat de llum i color de la segona, una obra inquietant que sumirà el lector en una hipnòtica sensació de senzillesa estructural, sense florilegis ni endeutaments retòrics. Té un gran domini de l'elúlipsi, i el ritme veloç i àgil dels fragments del pròleg)