Durant la Segona Guerra Mundial, les tries estilístiques i estètiques significaven la possibilitat de posar en risc la pròpia vida, com demostra la història encara per escriures de lexili dels escriptors alemanys als Estats Units. Lobra escenifica els problemes polítics, estètics, econòmics…, que van haver dafrontar aquests escriptors, i la seva relació conflictiva amb el món de Hollywood. Hi apareixen, de manera destacada, els germans Mann i Bertolt Brecht, junt amb personatges mítics del cinema de Hollywood, com els germans Marx o Johnny Weissmuller, a més de laustrohongarès Ödön von Horváth, que llavors ja era mort, però que es converteix en el nostre particular Virgili i ens guia pel purgatori i linfern hollywoodià dels anys quaranta. Daltra banda, la distància cultural entre la tradició intel·lectual europea i les idees i formes de la indústria cinematogràfica americana ens fa reflexionar sobre la inevitable incomunicació entre persones de diferents referents culturals.