Els tres diàlegs de Sèneca aplegats en aquest volum (Consolació a Màrcia, Consolació a Hèlvia i Consolació a Polibi) presenten una unitat no sols de títol, sinó també d’assumpte, per bé que amb gran diversitat de desplegament. Sèneca se’ns ofereix en una actitud molt adient al seu caràcter personal i al de la seva filosofia: la de consolar ànimes afligides valent-se dels preceptes de l’estoïcisme, l’escola filosòfica on militava.