Edició nova d'aquest llibre de 1994 que recollia alguns dels versos jovenívols d'Enric Casasses o dels seus adlàters Castanyes i Xemeneia.

L'autor fustiga la llengua i la llengua s'hi torna i canta sola. Mig vers i mig cançó. A la recerca de la font d'on raja el sentit tràgic. Sondes als forats negres del créixer. Consolament dels càtars i contacte directe amb els primers trobadors. Juguera ara tímida i ara descarada. Càrregues de profunditat contra els submarins del no ser persona ni animal ni re. Humor i amor. Quadros de costums. El dictat de la mort i receptes d'immortalitat. Anàlisis clíniques. Poemes que no parlen de coses: són coses.