Desarticulat per l'atac frontal dels grans propietaris el tímid reformisme agrari que pretenia la Llei de contractes de conreu, més preocupada per estabilitzar l'estructura agrària existent que per ajudar als sectors necessitats del camp, amb l'arribada de la revolució, aquests sectors resolgueren el problema apropiant-se dels mitjans de producció. La regió de Girona no fou l'excepció en aquest sentit, i també aquí els pagesos van anar més enllà de totes les previsions, incloses les dels sorpresos dirigents llibertaris. Factors com un major grau de consciència de classe, producte de les lluites pageses del període republicà, i l'actitud dels propietaris, despectiva davant el principi republicà d'igualtat de drets entre els individus, havien enverinat les relacions socials al camp i ajudat força a aquest desenllaç, tant o més que els interessos econòmics.