Aquest nom sel va guanyar entre els grups que, com ell, freqüentaven els túnels del metro i els murs de la perifèria urbana. De les parets de carrer als temples de lart hi ha només un pas, però també hi ha molts pots de grafit deixats pel camí i un grapat dhistòries que el lliguen a la Rebecca. Si als setze anys, el Nappi no shagués rapat el cap i una matinada no hagués anat a les vies del tren amb el seu gos, el Tag, un pastor alemany ensinistrat per ell mateix, potser moltes de les coses que li van passar no haurien passat