En aquest Cementiri Secret, a mig camí entre la narrativa de ficció i la prosa poètica, Xandri ens capbussa en l'univers de l'obra a partir d'unes fotografies trobades en un pis buidat arran de la mort del llogater, on «tot l'espai respira perfum de mort». Però, reprenent la tensió clàssica i essencial entre eros i thànatos, la descoberta d'aquestes imatges tenebroses i l'escenari estremidor de l'absència esdevenen l'ocasió perquè es desencadeni una passió eròtica, una frenesia amorosa d'una intensitat enlluernadora. Cementiri secret , amb el diàleg meravellós i fecund entre Jordi Xandri i Lola Montserrat, ens proposa un trajecte literari i plàstic formidable, generós de pulsions vigoroses i de subtilitats delicades. Les fotografies hi respiren lirisme, nostàlgia i bellesa introspectiva. Els textos hi conversen, desbordants, des de la pell, les emocions sense fre i els sentiments abrandats. I arreu, latent, un silenci antic que ens contempla, com un batec perdut.