Aquest cementiri és ple de vitalitat i debon humor. Aplega una cinquantena derelats, la majoria del quals porta laparaula 'tomba' al títol: «La tomba de lavigilant del museu», «La tomba del'impostor», «La tomba del defensacentral», «La tomba de Lenin», «La tombade l'orquestra», etc. Els escenaris de lestombes, repartits pels cinc continents,subratllen el caràcter universal del llibre:la vida i la mort juguen sempre al gat i larata. En aquesta pugna perpètua,la tragèdia frega la ridiculesa i esdissimula la vulnerabilitat amb una- intensajoie de vivre. Per la precisió de l'estil i perl'originalitat de les històries, a Cementiri de butxaca hi ha el millor de Ramon Solsona