La diòcesi de Girona posseeix cap a vuit-cents manuscrits, comptant-hi els grans llibres de cor i cantorals. Bo i essent pocs, alguns tenen un valor indiscutible. La Seu fou el lloc on es formà el primer arxiu i la primera biblioteca de la diòcesi gironina. És encara avui la detentora dels manuscrits més preuats de què poden fer gala la ciutat i el bisbat, començant pel seu Beatus formidable. Alguns noms propis, com el de mn. Colomer (? 1410) i el del canonge Roger de Cartellà (1396-1467), van lligats a la fundació de la biblioteca capitular i als seus increments. El 1512 es redacta el primer inventari conegut de la biblioteca de la Seu, estudiat el seu dia pel dr. Lluís Batlle i Prats. D'aquell any ençà circumstàncies diverses han alterat l'estructura de la biblioteca de la Seu. El fet més negatiu es produeix a redós del fenomen desamortitzador: la fugida cap a Barcelona d'una cinquantena de mss., ara incorporats a la biblioteca de la Universitat de Barcelona. Aquests mss. també seran descrits en el darrer volum d'aquest catàleg, per a donar una idea cabal del fons de manuscrits de la Seu fins a la primera meitat del segle XIX. Al principi dels anys trenta del segle XX el canonge arxiver i secretari del Capítol, Josep Morera i Sabaté, redactava l'inventari dels manuscrits de la catedral, i aquest ?inèdit, ai las? fou el primer instrument que sistematitzava la col·lecció i en facilitava la consulta. Aquest inventari va jugar un paper fonamental l'any 1936, quan Pere Bohigas procedia a salvar tot el fons integrant-lo en la Biblioteca de Girona, i el 1939, quan el fons fou retornat a la Seu. Al cap de dotze segles de vida reflectida en documentació copiosa, l'església gironina ha acumulat un patrimoni escrit d'interès decisiu, i per això les autoritats polítiques afectades ?assenyaladament la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona? no han escatimat esforços per ajudar la instal·lació digna del tresor documental diocesà i propiciar l'edició d'aquet catàleg.