L’any 1909, un vídua jove amb una nena de mesos va decidir deixar la seguretat de la seva tranquil•la població a la riba del Mississipí i marxar a les indòmites muntanyes de Wyoming, en ple oest americà. I un cop instal•lada, va escriure una vintena de cartes a la seva antiga patrona, la senyora Coney, en què explicava la seva insòlita experiència. Amb aquesta dona increïble, plena d’una alegria i una empenta inigualables, aprendrem a plantar tomàquets en un clima gèlid, a muntar el cavall més mandrós de tot Wyoming i, sobretot, a tirar endavant en un entorn esplèndid però allunyat de tot i de tothom, en què s’han de recórrer més de cent quilòmetres per parlar amb algú que no mengi farratge.