"Senyor President,Us escric en una llengua que podria esser perfectament la vostra, però que no ho és, i que per això tant menyspreau. Us escric en aquella llengua antiga amb què Ramon Llull, fa set-cents anys, anomenà poèticament la nostra terra «illa sobre mar». Us escric, senyor President, en aqueixa mateixa llengua amb què jo parl, amb amor, a Déu, i que vós voleu destruir. [...]"